domingo, mayo 27, 2012
Carmina Balaguer
El viatge es pot encarar de dues maneres. Una línea recta amb un destí definit, o una corba dibuixada amb parades. Una o l’altra, tenen un final, el primer més intencionat, el segon més instintiu. Amb la avantatge de que, els dos tipus, es poden refer.
A “Retorn al país de les ànimes”, l’escriptor i fotògraf Jordi Esteva ens presenta un trajecte que combina un destí final amb diverses pauses. Viatger i coneixedor de les cultures africanes i orientals, ens trasllada al món de l’animisme africà en format audiovisual. El protagonista del documental es mou per fer una ofrena a la tomba d’Addafi, el seu pare espiritual. Al llarg del viatge, recorre els espais lligats amb aquest personatge i descobreix el món dels Komian, els sacerdots ancestrals de la Costa d’Ivori.
Esteva proposa una entrada a l’Àfrica profunda a partir d’una barreja elegant de plans generals i primers plans o detall. Compagina paisatge i rostres o, el que és el mateix, terra i ànimes. Així és com l’espectador penetra a l’univers del bossonisme, la saviesa africana que venera els esperits de l’aigua i dels boscos. El protagonista viatja a través de les ensenyances dels diferents Komians i, nosaltres, viatgem amb ell. Autor, protagonista i espectador es converteixen en el mateix ull, embolcallat amb una càmara experta.
A “Retorn al país de les ànimes”, l’escriptor i fotògraf Jordi Esteva ens presenta un trajecte que combina un destí final amb diverses pauses. Viatger i coneixedor de les cultures africanes i orientals, ens trasllada al món de l’animisme africà en format audiovisual. El protagonista del documental es mou per fer una ofrena a la tomba d’Addafi, el seu pare espiritual. Al llarg del viatge, recorre els espais lligats amb aquest personatge i descobreix el món dels Komian, els sacerdots ancestrals de la Costa d’Ivori.
Esteva proposa una entrada a l’Àfrica profunda a partir d’una barreja elegant de plans generals i primers plans o detall. Compagina paisatge i rostres o, el que és el mateix, terra i ànimes. Així és com l’espectador penetra a l’univers del bossonisme, la saviesa africana que venera els esperits de l’aigua i dels boscos. El protagonista viatja a través de les ensenyances dels diferents Komians i, nosaltres, viatgem amb ell. Autor, protagonista i espectador es converteixen en el mateix ull, embolcallat amb una càmara experta.
 |
| Komian Adjua Eponom. Foto: www.jordiesteva.com |
La obra audiovisual té un tractament cinematogràfic, amb el predomini d’una càmara estàtica i amb una excel·lent composició d’elements dins del pla. S’evita la inestabilitat de la càmara sobre l’espatlla, un recurs molt utilitzat pel gènere i, el moviment, ve donat internament per la dansa dels rituals i per les rodes d’un autobús que ressegueixen una corba amb destí final. En altres moments, la càmara opta pel moviment explícit, afegint-se a la dansa dels Komians. La càmara es converteix en un personatge més. Sap on col·locar-se en tot moment, com si el pla ja hagués estat estudiat a priori. Ella observa, i nosaltres la seguim.
El muntatge alentit dels rituals transforma les iniciacions en formes poètiques on, l’autor i l’espectador, hi prenen part fora del cercle, des d’un ritme respectuós i distant, però també amb veneració. Altres plans detalls on el realitzador s’esmera són els que mostren la diversitat d’insectes del terreny. Aquests, omplen tot el pla amb rapidesa, demostrant que la terra està viva i que del subsòl surten presències ocultes, deixant el rastre simbòlic d’uns esperits que conserven tota la connexió ancestral amb la vida terrenal. Sense oblidar que ens trobem davant d’un retrat documental, s’inclouen fragments de docu-ficció explicats per un personatge que narra mirant a càmara.
 |
| Komian Kanga. Foto: www.jordiesteva.com |
Amb el documental “Retorn al país de les ànimes”, s’amplia un treball realitzat dotze anys enrere amb el llibre “Viatge al país de les ànimes”, on l’autor ja iniciava un recorregut en blanc i negre per la cultura ancestral de l’animisme. Ara, Esteva s’esplaia amb color i amb un llenguatge audiovisual que domina amb sensibilitat. Amb ell, enfoca la terra i els humans, els detalls i els rostres.
Esteva ens permet tornar a l’interior d’una saviesa viva. És un viatge de destí i de fases, amb final i retorn constants, el retorn a unes creences tradicionals i a unes ànimes arrelades en forma humana. La obra és un crit a la bellesa d’aquestes formes. Com conclou Esteva a través de les paraules d’Addafi, “mentre resti un sol capoquer dempeus i mentre resti un únic percussionista que recordi el ritme apropiat, els esperits sempre estaran disposats a acudir a la vida”.
Esteva ens permet tornar a l’interior d’una saviesa viva. És un viatge de destí i de fases, amb final i retorn constants, el retorn a unes creences tradicionals i a unes ànimes arrelades en forma humana. La obra és un crit a la bellesa d’aquestes formes. Com conclou Esteva a través de les paraules d’Addafi, “mentre resti un sol capoquer dempeus i mentre resti un únic percussionista que recordi el ritme apropiat, els esperits sempre estaran disposats a acudir a la vida”.
Posted in: 
