12 de septiembre de 2012

Festa Major de Gràcia, un viatge d'estiu


S’acaba l’estiu i és el moment de recordar el rostre enginyós de Barcelona. Aquest mes d’agost, la ciutat ha tornat a inventar destins i escenaris, demostrant que no sempre és necessari sortir de casa per fer un viatge. Ho ha fet amb aires de festa, i amb un barri estimat pel seu potencial artístic. Com és tradició, el districte de Gràcia ha obert els seus carrers amb propostes creatives i amb dosis de reivindicació. El marc de la Festa Major ha ofert una setmana intensa en calor, talent i visites.

El Carrer Verdi, el referent del barri

Manel Rodés, membre de la Comissió de Festes de Gràcia i de la Junta del Carrer Verdi, supervisa el seu carrer en els dies previs de les Festes. Un conjunt de veïns apilonen papers de diari, llaunes, fustes i eines vàries per començar a engalanar la zona. Fa un any que emmagatzemen idees i material i ara ha arribat el moment d’explotar creativitat i esforços. Aquest any, el carrer invita a passejar per un Far West, ‘amb un estil perfeccionista i quisquillós’, com diu Rodés. Una entrada al fort, un saló de ball i una zona dedicada als indis, custodiats pel Gran Canyó del Colorado. Tot, a base de fustes tallades, cactus fets de llaunes i mongetes seques, làmpares de luxe a partir d’ampolles de plàstic i pedres fetes de paper.


Construint el Gran Canyó del Colorado al Carrer Verdi. Font: Carmina Balaguer.
Un escenari ideal per viatjar en el temps i en l’espai des d’un dels carrers més cèntrics del barri que, un cop més, ha merescut rebre un dels premis de la Festa, en aquest cas el Primer Premi d’Honor. Rodés parla del seu carrer com ‘un referent en la decoració de les Festes’. En els últims deu anys, el carrer Verdi ha rebut sis premis per la seva construcció de decorats. ‘Des de llavors, diu Rodés, ens hem alliberat de la pressió d’assolir el primer premi i podem construir el decorat que més ens agradi’. Nascut a Gràcia, viu el premi com una medalla d’or, una marca de satisfacció per ser capaç de fer somiar als que l’han fet i als que hi han passat.

Els orígens de la Festa

En motiu de la mare de Déu d’Agost, una de les places del barri va empènyer els inicis del que seria la Festa Major de Gràcia, en format d’enramades. Era la postguerra i, molts dels veïns, atrapats a la ciutat sense vehicle de transport propi, van començar a decorar els seus carrers. Eren actes espontanis, una manera de relacionar-se d’un barri casolà i inspirat.

L’arribada del cotxe a les famílies, va provocar una crisis a aquesta tradició, només mantenint  els adornaments a sis carrers del barri, els de la zona de baix, cuidada pels gitanos. Amb la democràcia, Verdi es va sumar com a setè carrer participatiu. Avui en són vint els que formen part d’aquesta expressió col·lectiva i els seus veïns preparen durant mesos el que serà la setmana més important per molts d’ells.

La Festa avui

Rodés parla clar. ‘Apostem pel reciclatge, primer, perquè creiem en la sostenibilitat, després, per manca de diners’. Degut a que algunes de les subvencions han baixat fins a un 40% o s’han deixat d’otorgar, els adornaments es mantenen gràcies a les loteries, la quota dels socis del carrer i la col·laboració dels veïns del barri, sempre atents, durant l’hivern, a crides de material susceptible a ser reciclat.


Decorat del Saló del Far West al Carrer Verdi. Font: Carmina Balaguer.
Segons Rodés, la Festa Major de Gràcia es desmarca de la resta de Festes de la ciutat per la seva identitat i el seu mètode organitzatiu. ‘Aquesta, explica, és una festa de base, la fa la gent, no una entitat. De baix aconseguim crear cap a d’alt’.

Poc abans del pregó inauguratiu, el barri va creixent dia a dia, en colors i formes. Una vintena de carrers s’exhibeixen obstinats, alguns amb un missatge, altres amb una simple intenció de gaudi. Molts dels veïns s’uneixen, altres observen els detalls amb un cert orgull. La gent camina còmplice, tothom espera l’inici d’una festa pròpia. I és que la Festa Major de Gràcia és una festa amb ànima, creada amb un esperit associatiu, emprenador i expressiu. Una festa de persones i escenes, d’història i obra.

Twitter RSS Facebook Contacta